PLA DE TREBALL
Contextualització:
El lloc on faig les pràctiques està explicat en el blog del pràcticum I, us convido a visitar-lo.
BLOC 1: DEFINICIÓ DEL PROJECTE/FONAMENTACIÓ TEÒRICA
1. Títol del projecte: LA FORMACIÓ DE L’EQUIP DE MONITORS/ES
Tractarem dos aspectes concrets:
- A partir d’un model sistèmic establirem mecanismes per millorar la relació entre els monitors/es i les famílies.
- A partir d’un treball cooperatiu fomentarem aquest tipus de metodologia entre el grup de monitors/es.
2. Descripció del tema del projecte
Tal i com diu a la Guia del Pràcticum, l’apartat 3.4 “Funcions i àmbits d’intervenció” el nostre pla d’intervenció estaria dins de l’àmbit cultura i lleure, més concretament en un esplai.
Un cop finalitzat el Pràcticum I, tant el psicopedagog de l’entitat com jo vam coincidir que caldria:
- Millorar la formació de l’equip de monitors i monitores.
- Potenciar la relació famílies -monitors.
Volem intervenir sobre aquests dos objectius, ja que s’ha detectat una mancança i trobem la necessitat de canviar i millorar.
3. Supòsits teòrics del projecte
L’educació no formal és un mètode propi inspirat en moltes de les propostes educatives de la pedagogia activa i del moviment higienista del principi del segle XX.
S’entén per educació no formal tota aquella activitat organitzada, sistemàtica, educativa realitzada fora del marc del sistema oficial, per tal de facilitar determinades classes d’aprenentatge a subgrups particulars de la població tant adults com infants.
És intencional i sistemàtica.
L’esplai i les activitats de lleure educatiu són clars exemples de l’educació no formal.
El marc científic cardinal en què ens basarem és el model constructivista-interaccionista de l’ensenyament. Aquest model, tal com plantegen autors com Coll i Marchesi, implica la consideració i posada en pràctica d’una sèrie de principis:
- L’alumne/a és l’autèntic protagonista del seu aprenentatge. El professor/a, com facilitador i guia.
- L’aprenentatge s’ha de basar en l’activitat i en la participació activa.
- L’aprenentatge s’aconsegueix quan l’alumne/a és capaç de «construir» les seves estructures de coneixement, mitjançant un procés de reestructuració de les estructures que ja posseïa (coneixements previs), en integrar la nova informació. Però en aquest procés no és només el nou coneixement el que s’ha adquirit sinó, sobretot, la possibilitat de construir-lo.
- L’aprenentatge s’aconsegueix a causa de la interacció positiva que l’alumne/a realitza amb altres companys/es (aprenentatge cooperatiu), l’aprenentatge cooperatiu comporta més requisits que la simple interacció, amb el professorat i l’entorn.
- Perquè es produeixi l’aprenentatge és necessari plantejar les actuacions, de forma funcional i significativa.
- S’ha de partir dels coneixements i experiències prèvies de l’alumnat.
- El contingut ha de tenir rellevància social i cultural per a l’alumne.
- Aquest marc teòric ens permetrà establir una millor pràctica des del prisma de l’atenció a la diversitat.
Famílies:
La família i l’esplai han d’establir un pont basat en el respecte mutu i la confiança. La família està en primer lloc i l’escola continua i complementa la seva tasca educativa.
La família demana uns serveis a l’esplai que educa els seus fills/es durant unes hores.
La funció social primordial de la família en la nostra societat és la que en sociologia es coneix com a socialització primària. Una definició ràpida i operativa diria que és aquell procés d’interiorització d’esdeveniments, fets, actituds i normes que té lloc durant la primera infantesa, en el si de la família generalment, i gràcies al qual l’individu esdevé membre de la societat.
La família, per tant, juga un paper protagonista en el desenvolupament de les persones, tant perquè garanteix la seva supervivència, com perquè fa els aprenentatges bàsics que seran necessaris per al desenvolupament autònom dins la societat (aprenentatge dels sistema de valors, del llenguatge, del control de la impulsivitat, etc).
A través de diferents mecanismes (recompenses i càstigs, observació i imitació, identificació), la família va modelant les característiques psicològiques de l’individu durant el temps de custodia.
Monitors/es:
Els monitors i les monitores en el lleure treballen durant el temps lliure d’infants i de joves organitzant-los activitats, conduint i animant grups, tenint cura dels infants o contribuint a planificar activitats. La funció educativa inclou la transmissió de valors com ara la participació, la companyonia, el sentit democràtic i la solidaritat. Així contribueixen a l’educació integral dels infants i els joves.
Nou Paradigma Educatiu: La Pedagogia Sistèmica
Teoria Sistèmica és una nova mirada, que suposa canvis profunds en la nostra forma de pensar l’educació i en les nostres actituds cap a tots els elements de l’acte educatiu: famílies, alumnes, monitors etc. Tracta de crear les condicions idònies, perquè el centre educatiu sigui un espai orientat cap a l’aprenentatge de la vida i perquè les noves generacions puguin fer quelcom útil amb el llegat que els han transmès els seus pares.
La pedagogia sistèmica ha entrat en molts àmbits educatius, com un enfocament que dóna respostes i estratègies d’intervenció per millorar els climes educatius, les relacions i els vincles en tots aquells agents que fan possible el fet educatiu i l’èxit en l’aprenentatge.
Treball cooperatiu
El treball cooperatiu entès com aquella producció en comú que, per realitzar-se, ha necessitat la participació en interdependència de dos o més subjectes. És a dir, una producció en comú on cada component ha desenvolupat un rol específic, unes habilitats, ha seguit un procés, a la vegada diferenciat i complementari, tan necessari com els de la resta dels components del grup.
El treball cooperatiu comporta:
o Responsabilitat individual
o Interdependència positiva
o Interacció cara a cara
o Habilitats socials
o Avaluació individual i de grup
4. Raons de la seva tria, interès i prospectiva professional en relació a aquest àmbit i descripció de l’àmbit
Donat que vaig realitzar el pràcticum I en aquest mateix esplai vaig tenir la oportunitat de fer un seguit d’observacions de caire sistemàtic en els diferents tallers i reunions.
Tot seguit coincidint amb el psicopedagog de l’entitat en fer aquest pla d’actuació, ja que creiem que hi havia unes mancances i volíem tractar-les per tal d’afavorir el funcionament de l’esplai.
Ens trobem davant d’un grup de monitors joves molt ben formats i implicats, però en molts casos els hi manquen mecanismes i estratègies per tal d’establir vincles comunicatius amb les famílies. És per aquesta raó el meu interès per abordar aquesta problemàtica i poder assessorar sobre aquest tema.
També van coincidir en la possibilitat de dinamitzar i aprendre a treballar a través d’una metodologia de treball cooperatiu.
La meva mirada vers aquest treball és oberta i col·laborativa amb ganes d’ajudar i aprendre. Un centre educatiu és una xarxa de vincles i la seva evolució i bona dinàmica ve donada per la inclusió de tots els implicats i la claredat de la funció i el lloc de cadascú.
5. Subjectes del projecte
- Subjectes: 8 monitors que treballen de dilluns a divendres a l’esplai amb nens de 3 a 16 anys i 82 famílies implicades.
- Nivell en que es desenvolupa el projecte: entitat –famílies.
BLOC 2 : PROPOSTA METODOLÒGICA
Fases del Pla:
Objectius generals
- Millorar la formació de l’equip de monitors i monitores, en concret en l’àmbit de metodologia de treball cooperatiu.
- Millorar la relació dels monitors-famílies.
El pràcticum II l’he començat el dia 27 de febrer i fins avui 18 de març ja he realitzat 21h presencials. Durant aquest temps he estat preparant el pla d’actuació, buscant informació i ajudant en tasques com ordenació de material amb etiquetes. També he assistit a diferents reunions.
FASE 1: FORMACIÓ MONITORS data: 2 al 12 d’abril hores: 16h
|
Objectius: Donar importància a activitats encaminades a la formació global dels monitors, al sentit de pertinença al centre de tots els implicats en l’acte educatiu.
Destinataris: monitors de l’entitat.
|
ACTIVITATS I CONTINGUTS
|
1- Recull de la formació dels monitors feta fins al moment.
2- Recull de les inquietuds i necessitats que tenen sobre futura formació.
3- Recerca de cursos formatius adients pels destinataris.
4- Traspàs d’informació trobada.
|
INSTRUMENTS I /O TÈCNIQUES
|
1- Qüestionaris
2- Reunions
|
INDICADORS D’AVALUACIÓ
|
Avaluació inicial: activitat 1 i 2
Avaluació contínua: reunions informatives al llarg del procés
Avaluació final: nombre de cursos matriculats.
|
FASE 2: TREBALL COOPERATIU data: 15 al 30 d’abril hores: 20h
|
Objectius: Fomentar la metodologia de treball cooperatiu en els tallers infants- monitors.
Destinataris: infants- monitors
|
ACTIVITATS I CONTINGUTS
|
1- Reunions amb els monitors de l’esplai per tractar aspectes que han de tenir en compte en la seva tasca educativa.
2- Elaboració d’un document informatiu sobre la metodologia del treball cooperatiu.
3- Observació de diversos tallers on s’aplicarà la metodologia esmentada.
|
INSTRUMENTS I /O TÈCNIQUES
|
1- Observació dels diferents tallers
2- Reunions d’intercanvi d’opinions
|
INDICADORS D’AVALUACIÓ
|
Avaluació inicial: observacions i reunions sobre quins són els coneixements que tenen el monitors sobre la metodologia del treball cooperatiu.
Avaluació contínua: observacions al llarg del procés.
Avaluació final: aplicació de les tècniques apreses en les dinàmiques dels taller. Donat la complexitat de l’objectiu es requerirà més temps per fer una valoració final.
|
FASE 3: RELACIÓ ESPLAI-FAMÍLIES data: 6 al 24 de maig hores: 24h
|
Objectius: Millorar la relació i la comunicació amb les famílies, augmentar la seva implicació en l’educació dels seus fills i filles i establir línies d’actuació.
Destinataris: monitors- famílies
|
ACTIVITATS I CONTINGUTS
|
1- Reunió amb els monitors per tal de conèixer quins són les inquietuds i dificultats en la relació amb les famílies.
2- Elaboració d’un protocol basat en la pedagogia sistèmica per les entrevistes amb les famílies.
3- Xerrada-col·loqui per oferir els coneixements sobre pedagogia sistèmica en quant a la relació família- entitat.
|
INSTRUMENTS I /O TÈCNIQUES
|
1- Reunions
2- Guió entrevistes
|
INDICADORS D’AVALUACIÓ
|
Avaluació inicial: recollida d’informació per poder prendre decisions i millorar possibles mancances.
Avaluació contínua: observacions al llarg del procés.
Avaluació final: aplicació de les línies d’actuació per millorar la comunicació amb les famílies.
|
6. Bibliografia i webgrafia bàsica necessària
- Batlle, R. i Carrasco, S. (2009). Els centres d’esplai ara i aquí. Fundació Catalana de l’Esplai.
- Fundació Catalana de l’esplai. (juny 2012). + Formació 2012/2013.
- Batlle, R. i Corral, I. (juny 2009) Curs de monitor i monitores d’activitat de lleure infantil i juvenil. Fundació catalana de l’esplai.
- Toro,J.M. (2012). Educar con “co-razón”.Bilbao: Desclée.
- Cury, A. (2010). Padres brillantes, maestros fascinantes. Barcelona: Planeta.
- Travesset, M. i Parellada, C. Curs introducció a la pedagogia sistèmica. ICE de la UAB . Curs 2011-2012.
- Huguet, T. (1996). El asesoramiento psicopedagógico y la colaboración entre la familia y el centro educativo.
- Monereo, A C. i Solé, I. El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Universidad.
- Pujolàs, P. (2004). Aprender juntos alumnos diferentes. Los equipos de aprendizaje cooperativo en el aula. Barcelona: Eumo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada